EDAT MITJANA

EDAT MITJANA

Va començar al segle V amb la caiguda de l’imperi romà, l’any 476, i acabà al segle XV, a l’any 1492, quan Colòm va descobrir Amèrica. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

L’edat mitjana es divideix en dos grans periòdes: alta edat mitjana (segle V a segle X) i baixa edat mitjana (segle XI a segle XV).

L'alta edat mitjana es caracteritzà per la ruralització i la baixada comercial i cultural de l'Occident europeu. L'Imperi bizantí allargà la caiguda de l'imperi romà d'Occident mentre l'islam s'estengué fins a Hispània. Entre els segles VIII i X, l'Europa cristiana consolidà un sistema econòmic i polític que s'ha conegut amb el nom de feudalisme. El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'Edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època. Els regnes es dividien en petits territoris semi independents, en els quals el senyor proporcionava protecció als seus vassalls a canvi de tributs i treball a les seves terres. Els senyors feudals eren nobles o membres de l'Església i tenien una relació de dependència més o menys forta amb el rei de cada regió. Alguns dels seus aspectes van prolongar-se fins al final de l'Edat moderna.; i una societat teocràtica, en què la idea de Déu omplí tota la societat i els centres religiosos actuaren com a focus de cultura, riquesa i lligam amb el passat, amb el llatí com a llengua de cultura i d'intercanvi. A la baixa edat mitjana, les ciutats van crèixer i va haver una gran activitat artesanal i comercial.

Al-Àndalus o l'Àndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que va estar sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492. Aquesta conquesta, encara que va tenir alguns moments puntuals de violència, fou una entrada pacífica i sense gaire resistències.

L'art medieval és un gran període de la història de l'art que cobreix un perllongat període per una enorme extensió espacial. L'edat mitjana, del segle V al segle XV, suposa més de mil anys d'art a Europa, l'Orient Mitjà i Àfrica del Nord. Inclou moviments artístics principals i diferents períodes, arts nacionals, regionals i locals, diversos gèneres, períodes de florida anomenats renaixements, les obres d'art, i els propis artistes (que a l'alta edat mitjana romanien a l'anonimat d'una condició artesanal de poc prestigi social, com els altres oficis establerts en règim gremial, mentre que en els últims segles de la baixa edat mitjana, sobretot al segle XV, aconseguiran la consideració de conreadors de les belles arts, augmentant en consideració social i preparació intel·lectual). Els historiadors d'art classifiquen l'art medieval en períodes i moviments: art paleocristià, art preromànic, romànic, gòtic, art bizantí i art islàmic.

Al segle XIII, la dona havia de casar-se als 14 o 15 anys amb l'espòs que triava el seu pare i, després, dedicar-se a la vida domèstica i a ser mare. La bona esposa humil estaba obligada a fer la neteja diària, fregar els plats i fer el llit. I sobretot, filar, perquè una dona no pot ser ociosa. Elles també eren les encarregades d'anar al mercat per proveir-se d'aliments, especialment de carn i peix, llegums i formatges. L'accés a la cultura va ser restringit i només les dones dels estaments privilegiats sabien lletres. Si acabaven treballant fora de la llar, ho feren de teixidores o de barreteres, o bé desenvoluparen tasques en sastreries i merceries. En cap cas, tenien els drets laborals dels homes.

Després del Renaixement del segle XII, l'Europa medieval va experimentar un canvi radical en la taxa d'invents, innovacions en les maneres d'administrar les mesures tradicionals de producció, i el creixement económic. El període va experimentar avanços tecnològics importants, incloent l'adopció de la pólvora, la invenció dels molins de vent horitzontals, ulleres, rellotges mecànics i molins d'aigua, tècniques de construcció (estil gòtic, castells medievals), i millores en l'agricultura en general (rotació de cultius).

La higiene era prou pobre i ,al contrari del que podem pensar, utilitzaven els ventalls per llevar la mala olor que desprenien.

En aquesta època va sorgir la idea de, en tancar el taüt, agafar al canell del difunt un fil passar-ho per un forat del taüt i lligar-lo a una campaneta sobre la terra. Si l'individu estava viu només havia de estirar el fil i sonaria la campaneta i seria desenterrat, ja que una persona estava al costat del taüt durant uns dies. D'aquesta acció sorgeix l'expressió salvats per la campana que fem servir hui en dia.