EDAT MODERNA

EDAT MODERNA

Va començar al 1492, amb el descobriment d’Amèrica, i va acabar al 1789 amb la revolució francesa. L'edat moderna seria el període dels valors de la modernitat (el progrés, la comunicació, la raó) enfront del període anterior, l'edat mitjana, que el tòpic identifica com un periode històric dominat per l'endarreriment cultural i social, i l'obscurantisme.

L'expansió econòmica del segle XVI va renovar les activitats comercials i financers i va estimular la difusió del Renaixement. A partir del segle XV hi ha una voluntat de tornar als orígens de la cultura grecoromana. També va aparèixer la reforma religiosa: pensadors religiosos de caràcter humanístic van trencar amb l'Església i van deixar dividia l'Europa moderna en dos mons antagònics durant el segle XVI. L'expansió de l'humanisme va comptar amb la impremta (Gutenberg, 1448), que van facilitar la difusió dels escrits humanistes. A les corts renaixentistes, desitjoses d'obrir-se a un món nou, els humanistes són reclamats, i a les seves mans hi ha el progrés de la cultura i del pensament. Per primera vegada, l'obra d'art és analitzada racionalment des del punt de vista de l'espectador. Així neix la crítica d'art. Paral·lel al desenvolupament de l'humanisme, va aparèixer a Itàlia una nova forma artística, el Renaixement. Aquest nou estil buscava les arrels de l'antiguitat clàssica. L'art del Renaixement va exercir una funció d'exaltació del món i de l'home com a eixos centrals. Per aquesta raó, van tenir una important rellevància l'estudi del cos humà, els temes profans i els fons paisatgístics i arquitectònics. Leonardo da Vinci i Miguel Ángel van ser dos personatges importants al renaiximent.

L'observació, l'experiència i el sentit crític dels humanistes van preparar el camí de la ciència moderna, els avenços més importats de la qual es van realitzar en el camp de la geografia, l'anatomia, la navegació, la impremta, la rellotgeria i els mètodes financers. Durant el Renaixement, les facultats de medicina italianes van destacar pels seus estudis anatòmics. El cos humà va ser objecte de disseccions i exploracions que, malgrat no donar uns resultats concrets en la lluita contra les malalties, van posar les bases de l'anatomia, la fisiologia i la patologia modernes, començant a trencar l'autoritat clàssica i la tradició màgica de la medicina.

El monarca Enric VIII d'Anglaterra (1497-1547) es va separar de Roma i es va proclamar ell mateix cap suprem de la nova Església d'Anglaterra o anglicanisme per mitjà de l'Acta de supremacia on es deslligava de l'obediència a Roma i es considerava l'única autoritat de l'Església a Anglaterra.

La Revolució Comercial es va donar amb la transició ocorreguda del model econòmic feudalista al capitalista. Aquest canvi va afectar a les grans potències de l'època, Espanya, Portugal i Anglaterra. Un dels primers grans canvis ocorreguts en aquest moviment va ser l'inici de l'aplicació de monedes per a la compra i venda de mercaderies. Aquest moviment es va donar per les crisis econòmiques que el món va començar a passar per les falles del feudalisme. D'altra banda, Europa, va arribar a la fi de la guerra dels cent anys, el que va deixar a molts països (guanyadors i perdedors) en situacions molt complicades pel que fa als productes per mantenir les seves poblacions.

L'absolutisme era com la majoria dels governs operava. Era una forma de govern en què tot el poder de l'estat estava exclusivament en mans d'una sola persona (generalment el rei) o només amb un grup social.

Pel que fa a la Societat, aquest va ser un període caracteritzat per significatives transformacions i avanços tecnològics que van possibilitar la globalització iniciada en aquest període. El segle XVIII també va ser marcat com el punt culminant de l'esperit de recerca dels científics i els filòsofs de la Il·lustració, que, a més d'inventar diverses màquines van crear moltes teories socials i científiques.

Durant el Renaixement i especialment a Itàlia, la música va florir al costat de les altres arts arribant a totes les capes socials. No obstant això, a les dones no se'ls permetia tocar instruments de vent perquè les seves cares quedaven «molt poca atractives» i se les convidava a dedicar-se, amb preferència, als instruments de corda.

Lluís XIV, més conegut com el Rei Sol, va ser un gran monarca francès del segle XVII símbol de l'Absolutisme monàrquic. És molt conegut sobretot per el Palau de Versalles, però aquest amor pels bells salons i jardins no el tenia per la higiene. És cert que des que era nen va agradar dels banys al Sena, però els banys a casa eren una altra cosa. La higiene mai va ser una de les seves preocupacions principals, de fet només es va banyar dues vegades en la seva vida i per prescripció mèdica. Lluís XIV deia que el bany li produïa vertígens i mals de cap.

El naixement de venus:Segons explica la llegenda, Venus, deessa de l'amor, filla del déu Urà, assassinat pel seu fill Cronos i després llançat al mar. El títol de l'obra no és, per tant, exacte, ja que el quadre no representa el moment del naixement de la deessa, sinó que mostra l'arribada de Venus, sobre una petxina, a la platja d'una de les illes que tradicionalment se li dediquen, com Xipre, Pafos o Citera. La deessa és empesa per la bufera dels déus alats, entre una pluja de flors.

A l'esquerra, apareixen els primers dos personatges de l'obra. Un d'aquests és Zèfir (déu del vent de l'oest); al seu costat, hi ha Cloris (que significa 'pàl·lid'). És la nimfa de la brisa i esposa de Zèfir a qui els romans van anomenar Flora. També s'ha identificat amb Aura, deessa de la brisa. Zèfir i Cloris, fortament abraçats, simbolitzen la unió de la matèria i l'esperit. Al seu voltant, cauen roses, flors que, segons la llegenda, després es convertiran en éssers.

Isabel de Portugal i d'Aragó Lisboa, Portugal, 25 d'octubre de 1503 -Toledo, Castella, 1 de maig de 1539 va ser una infanta de Portugal, reina consort de les corones de Castella i d'Aragó (1526-1539) i, més tard, emperadriu imperial consort (1530-1539), pel seu matrimoni amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic.

El Renaixement:El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que dóna inici a l'Edat Moderna i en què es reflecteixen els ideals del moviment humanista que va desenvolupar-se a Europa el segle xvi. Tot i que el terme procedeix de l'obra de Giorgio Vasari Vides de pintors, escultors i arquitectes famosos, publicada el 1570, no fou fins al segle xix que aquest concepte no va rebre una àmplia interpretació historicoartística. El mot «renaixement» es va utilitzar perquè aquest corrent reprenia els elements de la cultura clàssica.

Tizian:Tiziano Vecellio o Tiziano Vecelli, conegut com a Ticià o Tiziano (Pieve di Cadore, Belluno, 1477-Venècia, 27 d'agost de 1576), fou un pintor del Renaixement italià, autor d'una obra pictòrica notable. Hom el considera un dels més grans retratistes de la seva època, sobretot gràcies a la seva habilitat per a captar els trets de caràcter dels seus personatges. És un dels majors exponents de l'escola veneciana.

 

convent de sant bartomeu de bellpuig:El convent de Sant Bartomeu està ubicat als afores del nucli urbà de Bellpuig, a la comarca de l'Urgell. És d'estil de transició del gòtic tardàal Renaixement. Malgrat les diverses fases constructives, el Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig presenta una gran unitat tipològica, alhora que constitueix una fita remarcable en el paisatge.

Diana cazadora:Diana ("del dia" o "divina" en llatí), deessa dels boscos i de la caça. Cap al segle iv aC es va identificar completament amb la deessa de la mitologia grega Àrtemis,Els romans la representaven amb vestimenta grega, acompanyada d'un arc, unes màgiques sagetes i un cérvol, de vegades amb una mitja lluna fent-li de corona per a indicar el seu caràcter diví. Un altre dels seus símbols és el roure. D'una gran bellesa, casta (com Minerva i Vesta) i eternament jove, no va donar mai importància als seus pretendents.

Arquitectura barroca:L'arquitectura barroca es desenvolupa des del principi del segle XVII fins a dos terços del segle XVIII. En aquesta última etapa es denomina estil rococó. Es manifesta a gairebé tots els països europeus i, en el que eren en aquell temps, les colònies d'Espanya i Portugal a Amèrica, avui països independents. El Barroc es dóna també en altres arts, com la música, la literatura, la pintura i l'escultura.

La Piazza Navona, a l'època dels romans, va ser l'Estadide Domicià, que va ser construït per Domicià al 85 dC en el tercer segle i va ser restaurat per Alexandre Sever. Té 275 metres de llarg, 106 d'amplada i podia acollir 30.000 espectadors.

L'escenari fou ricament decorat amb estàtues, una de les quals és la de Pasquina (potser una còpia d'un pergamí suposadamenthel·lenístic representant Menelau aixecant el cos de Patrocle), ara a la plaça al costat de la plaça Navona.

Com que fou un estadi i no un circ, no hi havia carceres (les portes per on sortien els cavalls de cursa) i tampoc la 'spina' (mur de separació al voltant del qual corrien els cavalls), com per exemple al Circ Màxim, sinó que tot era obert per facilitar les competicions dels atletes. L'obelisc que actualment se situa al centre de la plaça, no era allà, el van traslladar del Circ de Maxenci, que era a la Via Appia.

     L’home de vitruvi    

L’home de Vitruvi deu el seu nom a Marc Vitruvi, deu el seu nom Marc Vitruvi,un arquitecte romà del segle i abans de crist,que va treballar per a Juli Cesar. Va fixar unes proporcions matemàtiques per definir l’home perfecte.Leonardo de vinci va aplicar aquestes formules (retocades per ell)per dibuixar el seu famós Cànon de les proporcions humanes en un dels seus diaris.

l’home de vitruvi mostra la figura d’un home nu amb els braços y cames sobreimpreses en dues posicions diferents, una d’elles dins d’un cercle i l’altra dins d’un quadrat.